dijous, 10 de maig del 2012

BIBLIOTECA BÀSICA

Amb el temps cadascú va formant-se una Biblioteca Bàsica Personal, integrada per llibres fonamentals, de procedència diversa: recomanats, clàssics, escolars, descoberts... I aquesta Biblioteca Bàsica és variable com la vida que creix segons avança, però que alhora va deixant enrere mites intocables: records, anècdotes, afectes, enemistats... Una Biblioteca Bàsica és formada per llibres que voldríem rellegir contínuament -encara que no ho farem mai-; d'igual manera la nostra personalitat és formada d'experiències passades a les quals mai no tornarem, però que sabem que podem evocar-les si les trobem a faltar.
    El meu propòsit és proposar-vos alguns llibres que considere, jo, personalment,  fonamentals i que recomane de la mateixa manera que es conten les anècdotes, segons venen al cas.


Aquesta HISTÒRIA DE ROMA, és per tenir-la i fullejar el capítols que interessen en cada moment. Sobretot perquè són curts i amens.




Indro Montanelli ha inventat una nova manera d’explicar la història, despullant-la de retòrica i ampul·lositat per fer-ne una reconstrucció viva, senzilla i polèmica. El gran periodista italià comença la seva narració de manera ben planera, afirmant que els romans ja sabien llatí, perquè si l’haguessin hagut d’estudiar no haurien tingut temps per conquerir el món. Segurament la seva Història de Roma no ens descobreix res de nou, ni fa una interpretació original de l’urbs fundada per Ròmul i Rem. És una història que ja ha estat explicada. Però el seu mèrit és tornar-ho a fer sense academicismes, a través d’una sèrie de retrats que il·luminen els protagonistes i els despullen de tota artificiositat.

dissabte, 5 de maig del 2012

LES ACTIVITATS CULTURALS


Al llarg del curs anirem proposant activitats culturals o lectures de caràcter voluntari, a partir de referències fetes en classe o segons l'oferta cultual del moment.
Qui decidisca participar en alguna d'elles (sempre proposades abans) haurà de plasmar-la en una fitxa o redacció sobre l'activitat. 
L'assistència i la reflexió (fitxa) seran avaluades positivament i podran pujar la nota fins un 10%.





DE CINE


LA FILMOTECA
una alternativa de cine de qualitat a molt bon preu (1 €)
graella amb moltes pel·lícules i horaris
no dubteu de fer una ullada abns d'anar al cine:

http://ivac.gva.es/la-filmoteca/programacion/valencia




http://ivac.gva.es/la-filmoteca/programacion/valencia


"savoir faire" és una expressió francesa que significa fer les coses bé; i dels francesos podríem dir moltes coses, també aquesta. Fan cinema senzill, sense grans pretensions ni dogmatismes, cinema ben fet. Qui sap si hauran mamat els moralistes francesos del s. XVIII (de lectura recomanada), gens dogmàtics per cert.

Darrerament he vist un parell de pel·lícules totalment recomanables:



una pel·lícula tendra, un concepte* que no és fàcil definir.

* F. TORRALBA La tendresa  Pagés editors





una faula agredolça sobre la crisi laboral, social i moral sobre la societat d'ara, on  la dita llatina "homo homini lupus" és present però també pot ser vençuda per les conviccions personals i l'amor i solidaritat de les persones.

Podeu trobar més informació a l'enllaç:
http://www.social.cat/cinema/2886/les-neus-del-kilimanjaro-la-forca-dividida



dilluns, 30 d’abril del 2012

Sala de premsa Editorial Germania: ENTREVISTA AMB PAU MARQUÉS AUTOR DE COL·LOQUIS DE ...

Sala de premsa Editorial Germania: ENTREVISTA AMB PAU MARQUÉS AUTOR DE COL·LOQUIS DE ...: L’escriptor d’Alfara del Patriarca, Pau Marqués i Bisquert , acaba de publicar en la col·lecció Barraca de l'editorial Germania, la se...

ANEM AL TEATRE



fins el 6 de maig


al teatre MUSICAL de València


Preus especials: CONTACTEU amb EL LLIBRE NEGRE


Podeu trobar una crítica a l'obra:


LA MEUA OPINIÓ:


Musical comercial, apte per a fans, susceptible d’agradar tothom, sobretot els més sensibles a l’enyorança. Els actors, coneguts, fan el que saben fer i no defrauden. Carles Alberola, amb la gestualitat de sempre dibuixa amb gràcia el pobre terròs tendre que en el fons tots som. Algun diàleg és especialment intel·ligent, però, en general, la provocació és menor. Una reposició, sense additius; els vaig tirar en falta. Un producte molt valencià: alegre, poc compromès, bilingüe... els referents són d’una època, encara actual, on la música és en castellà. Em pregunte, i per què no alguna referència a l’imaginari col·lectiu de la música anglosaxona, o almenys italiana o francesa? Cançons emblemàtiques no faltarien. Jo vaig tirar en falta en aquesta reposició alguna cançó en la llengua del país com “Paraules d’amor” del Serrat o alguna altra més moderna com “Camals mullats” de la Gosssa Sorda. Suggerències. Espectacle per a omplir teatres, que en els temps que corren ja va bé. Recomanable per a passar-s’ho bé i carregar les piles del cor.

Més valoracions a www.teatreelmusical.com



L'ART DE LA FUGA



Segons el meu criteri, Josep Manel Casany és un dels grans de l'escena valenciana. Assistir a un monòleg interpretat per ell, segur que és una delícia. Del tot recomanable.

TEATRE MICALET

Podeu trobar preus especials al web:  atrapalo.com


El protagonista de L'art de la fuga és Víctor Essenbach, un dels pianistes més personals, carismàtics i excèntrics dels últims temps. Per això, sorprén que en un dels moments més àlgids de la seua carrera decidisca abandonar els escenaris per a centrar-se només en les gravacions. Deia que odiava l'espectacle en viu i tota la superficialitat que comportava, així que es va construir un estudi de gravació i va crear el seu segell discogràfic on editava la seua pròpia música. Això era tot el que en sabíem: ni fotos, ni entrevistes, ni aparicions públiques... Res. Una setmana abans de suïcidar-se, va donar una sèrie de classes magistrals a joves pianistes. Evidentment, durant les sessions es va prohibir qualsevol tipus de gravació, però un dels assistents va prendre notes d'alguns comentaris i lliçons que el pianista va donar. Aquests escrits, incomplets i desordenats, constitueixen la base d'aquesta obra escrita i dirigida per Roberto García i interpretada per Josep Manel Casany. Un exercici teatral original i fresc, fruit d'una bona idea conceptual.  



 UNA NOCHE CON EL BRUJO

TEATRE EL MUSICAL
divendres, 1de juny a les 21 h
preus especials des de l'institut


 Rafael Álvarez, "el Brujo", és un dels fenòmens de l'escena teatral.  I com tot bon artista acabà superant l'actor per ser ell mateix damunt l'escenari vestit dels seus personatges. Va arribar un punt en el qual qualsevol rol dins una obra de teatre era desbordat per la seua força i protagonisme, i acabava desdibuixant el que inicialment havia de ser un treball col·lectiu. Solució: ser ell l'actor i el personatge, el director i l'autor.  Una fòrmula que l'ha dut a espectacles amb textos magnífics recitats, actuats i sobreactuats. Hi ha qui pensa, amb raó, que un excés de complicitat amb el públic el distancia i cansa als qui no en són incondicionals. Mai no plou a gust de tots. Ara bé, indiscutiblement un molt bon actor que convé no perdre's, ni que siga per una volta. 




“En un principio ya existía la palabra y en ella había vida y había luz, y ella brilló en las tinieblas; pero las tinieblas no la comprendieron”. Este espectáculo no es sólo un homenaje a los clásicos, a mis lecturas preferidas, que me han acompañado y me acompañan allá donde voy; es también un homenaje a mi padre, al hombre que me enseñó el don de la Palabra. Al hombre que me enseñó a amarlas. Creía en la magia de la palabra. Cuando me vió actuar por primera vez, me dijo: cuando actúes da las gracias al público, porque cuando te escuchen serás más humano. “¿y el público será más humano?”, pregunté. “Eso ya es cuestión de ellos”. Por eso he creado esta obra como un viaje al pasado de mi infancia, a las tradiciones andaluzas, que tan de cerca viví. A la riqueza de la poesía popular, del cante, de los hablares del pueblo. La riqueza que me ha hecho actor, que me ha hecho hombre. Quiero compartir este acto público pero íntimo con todos ustedes. En Una noche con “EL Brujo” también recito y comento mis lecturas favoritas, una selección de textos de Fray Luis de León, Quevedo, Santa Teresa de Jesús y Cervantes. Rafael Álvarez 





 

dilluns, 2 d’abril del 2012