ANEM AL TEATRE

fins el 6 de maig


al teatre MUSICAL de València


Preus especials: CONTACTEU amb EL LLIBRE NEGRE


Podeu trobar una crítica a l'obra:


LA MEUA OPINIÓ:

Musical comercial, apte per a fans, susceptible d’agradar tothom, sobretot els més sensibles a l’enyorança. Els actors, coneguts, fan el que saben fer i no defrauden. Carles Alberola, amb la gestualitat de sempre dibuixa amb gràcia el pobre terròs tendre que en el fons tots som. Algun diàleg és especialment intel·ligent, però, en general, la provocació és menor. Una reposició, sense additius; els vaig tirar en falta. Un producte molt valencià: alegre, poc compromès, bilingüe... els referents són d’una època, encara actual, on la música és en castellà. Em pregunte, i per què no alguna referència a l’imaginari col·lectiu de la música anglosaxona, o almenys italiana o francesa? Cançons emblemàtiques no faltarien. Jo vaig tirar en falta en aquesta reposició alguna cançó en la llengua del país com “Paraules d’amor” del Serrat o alguna altra més moderna com “Camals mullats” de la Gosssa Sorda. Suggerències. Espectacle per a omplir teatres, que en els temps que corren ja va bé. Recomanable per a passar-s’ho bé i carregar les piles del cor.

Més valoracions a www.teatreelmusical.com

L'ART DE LA FUGA

 

Segons el meu criteri, Josep Manel Casany és un dels grans de l'escena valenciana. Assistir a un monòleg interpretat per ell, segur que és una delícia. Del tot recomanable.

TEATRE MICALET

Podeu trobar preus especials al web:  atrapalo.com

El protagonista de L'art de la fuga és Víctor Essenbach, un dels pianistes més personals, carismàtics i excèntrics dels últims temps. Per això, sorprén que en un dels moments més àlgids de la seua carrera decidisca abandonar els escenaris per a centrar-se només en les gravacions. Deia que odiava l'espectacle en viu i tota la superficialitat que comportava, així que es va construir un estudi de gravació i va crear el seu segell discogràfic on editava la seua pròpia música. Això era tot el que en sabíem: ni fotos, ni entrevistes, ni aparicions públiques... Res. Una setmana abans de suïcidar-se, va donar una sèrie de classes magistrals a joves pianistes. Evidentment, durant les sessions es va prohibir qualsevol tipus de gravació, però un dels assistents va prendre notes d'alguns comentaris i lliçons que el pianista va donar. Aquests escrits, incomplets i desordenats, constitueixen la base d'aquesta obra escrita i dirigida per Roberto García i interpretada per Josep Manel Casany. Un exercici teatral original i fresc, fruit d'una bona idea conceptual.  

 UNA NOCHE CON EL BRUJO

TEATRE EL MUSICAL

divendres, 1de juny a les 21 h

preus especials des de l'institut

 Rafael Álvarez, "el Brujo", és un dels fenòmens de l'escena teatral.  I com tot bon artista acabà superant l'actor per ser ell mateix damunt l'escenari vestit dels seus personatges. Va arribar un punt en el qual qualsevol rol dins una obra de teatre era desbordat per la seua força i protagonisme, i acabava desdibuixant el que inicialment havia de ser un treball col·lectiu. Solució: ser ell l'actor i el personatge, el director i l'autor.  Una fòrmula que l'ha dut a espectacles amb textos magnífics recitats, actuats i sobreactuats. Hi ha qui pensa, amb raó, que un excés de complicitat amb el públic el distancia i cansa als qui no en són incondicionals. Mai no plou a gust de tots. Ara bé, indiscutiblement un molt bon actor que convé no perdre's, ni que siga per una volta. 

“En un principio ya existía la palabra y en ella había vida y había luz, y ella brilló en las tinieblas; pero las tinieblas no la comprendieron”. Este espectáculo no es sólo un homenaje a los clásicos, a mis lecturas preferidas, que me han acompañado y me acompañan allá donde voy; es también un homenaje a mi padre, al hombre que me enseñó el don de la Palabra. Al hombre que me enseñó a amarlas. Creía en la magia de la palabra. Cuando me vió actuar por primera vez, me dijo: cuando actúes da las gracias al público, porque cuando te escuchen serás más humano. “¿y el público será más humano?”, pregunté. “Eso ya es cuestión de ellos”. Por eso he creado esta obra como un viaje al pasado de mi infancia, a las tradiciones andaluzas, que tan de cerca viví. A la riqueza de la poesía popular, del cante, de los hablares del pueblo. La riqueza que me ha hecho actor, que me ha hecho hombre. Quiero compartir este acto público pero íntimo con todos ustedes. En Una noche con “EL Brujo” también recito y comento mis lecturas favoritas, una selección de textos de Fray Luis de León, Quevedo, Santa Teresa de Jesús y Cervantes. Rafael Álvarez