ÈDIP REI
Aquest és el pacte que faig amb el déu i amb el mort. I
contra l’autor del crim, miserable com és, impreco tota una vida plena
d’infortunis, tant si ha aconseguit encobrir la seva actuació perquè era sol,
com si va actuar amb còmplices. Faig també vots perquè si un dia arribés a
ésser hoste del meu casal amb el meu consentiment, se m’apliquin els mateixos
càstigs que ara mateix exposava. A tots vosaltres us encomano l’acompliment de la
meva voluntat: feu-ho per mi mateix, pel déu i per aquesta terra tan cruelment
assolada per al maca de fruits i per l’abandó dels déus” (Èdip deixa el to
oficial i continua amb altre familiar). Encara que no hagués estat un
mandat diví, no era just de deixar aquest crim sense expiació, sobretot perquè es tractava de la mort del vostre
millor rei. Calia iniciar una investigació. Com que s’esdevé que ara jo tinc
l’autoritat que tenia ell abans, que comparteixen el seu fill i la mateixa
esposa i ens haurien nascut fulls comuns, si la dissort no hagués colpit la
seva raça (la desgràcia va precipitar-se sobre el seu cap), per tot això
iniciaré la meva lluita igual que si es tractés del meu pare, i arribaré fins
al final en el meu propòsit de capturar l’autor de la mort del fill de Làbdac,
fill de Polidor, fill del vell Cadme, fill de l’antic Agènor. (60)
(Sòfocles,
Èdip rei; trad. Joan Castellanos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada