2.1 ÈPICA MEDIEVAL

Mort de Roland

 CLXXI

Ja sent Roland que la vista ha perduda;

es posa dret, hi met tota sa punya.

La seva cara té la color perduda.

Al seu davant, hi té una pedra bruna;

deu cops hi dóna amb dolor i rancúnia;

hi cruix l’acer, no es trenca ni s’esmussa.

«Ai! —diu el comte— Santa Maria ajuda’m!

Durandall bona, quina malaventura!

Quan hagi mort no us podré tenir en cura.

Tantes batalles campals portem vençudes

i tantes terres extenses obtingudes,

que són del rei de la barba canuda.

Mai sigueu d’home que defugi la lluita!

Un bon vassall llarg temps us ha tinguda;

jamai com vós a França n’hi haurà una.

CLXXIII

Roland colpeja contra una pedra grisa

i la rebaixa més que dir-ho sabria.

L’espasa cruix, no s’osca gens ni mica.

Devers el cel, amunt surt expel·lida.

Veient el comte que no se li rompia,

molt dolçament dintre seu la planyia:

«Ai Durandall, com ets bella i santíssima!

Al pom daurat guardes moltes relíquies:

una dent de sant Pere i sang de sant Basili,

cabells de sant Denís, sa senyoria,

i un tros de roba de santa Maria.

No és de dret que dels pagans mai sies;

per cristians sempre heu de ser servida.

Mai sigueu d’home que faci covardia!

Extenses terres amb vós he conquerides,

que són del rei de la barba florida,

que amb elles té poder i senyoria.»

CLXXIV

Ja se sent Roland per la mort atrapat;

sent com del cap al cor li va baixant.

A sota un pi corrents el comte ha anat,

de bocadents a l’herba s’ha tombat.

Sota seu posa l’espasa i l’olifant 5

i gira el cap envers l’host dels pagans:

ho ha fet així car vol de veritat

que Carles digui, i tots els qui amb ell van,

que el gentil comte va morir conquistant.

Colpint-se el pit, confessa els seus pecats

i per les seves culpes a Déu ofrena el guant.

Cançó de Roland  Quaderns Crema. Versió de Joan Jubany.

El cant dels Nibelungs

La llegenda de Teodoric

El poeta italià CARDUCCI (1835-1907) amb aquesta balada romàntica conta la fi de Teodoric (455-526), rei dels Ostrogots, que va disputar Itàlia a Odoacre, el primer rei bàrbar; al qual després de batalles i pactes acabà assassinant. El final del seu regnat es caracteritzà per la persecució del món llatí, d'aquí que la llegenda narre la seua mort, víctima del diable en forma de cavall negre.  El motiu li serveix per fer-se ressò de la vejanja de Crimilda, episodi central del “Cant dels Nibelungs”, peça clau de l’èpica germànica.

Su 'l castello di Verona batte il sole a mezzogiorno, da la Chiusa al pian rintrona solitario un suon di corno, mormorando per l'aprico verde il grande Adige va; ed il re Teodorico vecchio e triste al bagno sta. Pensa il dí che a Tulna ei venne di Crimilde nel conspetto e il cozzar di mille antenne ne la sala del banchetto, quando il ferro d'Ildebrando su la donna si calò,  e dal funere nefando egli solo ritornò. Guarda il sole sfolgorante e il chiaro Adige che corre, guarda un falco roteante sovra i merli de la torre;  guarda i monti da cui scese la sua forte gioventù,  ed il bel verde paese  che da lui conquiso fu.

Sobre el castell de Verona el sol de migdia bat, de la Closa al pla retrona pel corn solitari el fat, a cara-sol dient sa llei verd el gran Adige va; i Teodoric, el rei, vell i tot trist un bany fa. Pensa que a Tulna vingué amb Crimilda dins del pit, i un combat cruent veié en la sala del convit, quan el ferro d'Hildebrand damunt la dona es clavà i de l’acte vergonyant només ell, tot sol tornà. Mira aquell sol fulgurant i el clar Adige que corre, mira aquell falcó volant sobre els merlets de la torre; mira els camins de la serra d’on baixà en la joventut, i la bella  i verda terra que té amb poder absolut.

1. Verona ciutat on Teodoric vencé Odoacre i on s’hi assentà.

3. Closa, gola on desemboca l’Adige dins la plana de Venècia.

6. Adige, riu que travessa Verona.

9-19. Tulna és la cort reial d’Àtila. L’estrofa és una evocació del cant dels Nibelungs. L’heroi Sigfrid es casa amb Crimilda, però mor a traïció. Llavors, aquesta es casarà amb Àtila, rei del huns, i per venjar la mort del primer marit organiza un convit amb huns i burgundis (nibelungs), que acabarà en una massacre, de la qual només se salva Teodoric. En la brega la reina Crimilde serà assassinada per Hildebrand.