HOMER
LA IL·LÍADA
La invocació a l'inici del Cant I són, potser, els versos més
famosos del gran poema grec:
Invocació
Canta'ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la
d'Aquil·les,
destructora: portà innúmers dolors als d'Acaia,
llançà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes
fortes
d'herois, i convertí els seus cossos en presa de
gossos
i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va
acomplir-se,
el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en
discòrdia,
per primer
cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d'homes.
Ilíada. Cant I
L’ODISSEA
i
per a Ulisses posaren un llenç i una bona flassada
cap
a la popa del pont de la còncava nau; que dormira
tranquil·lament.
Ell, llavors també va pujar, i es va ajaure
silenciós.
Els altres van seure ordenats als escàlems
i
deslligaren el cable amarrat al forat de la pedra.
Mentre, vinclant-se endavant, xarbotaven
la mar amb les pales,
un son suau, deliciós, li va caure damunt
les parpelles,
un
son profund, tan profund com seria la mort, i dolcíssim.
L’Odissea (XIII, 73-80)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada